1. SÍNTESIS BIOGRÁFICA

 

 

 

Vicent Ferrer Guasch va néixer a Sant Antoni de Portmany, Eivissa, l’any 1917. Va fer els estudis primaris a Eivissa, a l’escola  d’Antoni Albert, i de molt jove, amb nou anys, va començar a pintar les primeres teles. De família militar, era la seua voluntat continuar amb la tradició, però, amb l’arribada de la II República a Espanya, es varen tancar les acadèmies militars, per la qual cosa no va poder ingressar-hi. Va decidir fer el batxillerat superior, que començà a Eivissa l’any 1926 i acabà l’any 1934 amb un brillant expedient; el va compaginar amb lliçons al taller del pintor Narcís Puget Viñas. Aquell estiu de 1934 va preparar les proves per accedir a un nou pla de magisteri creat per Marcelino Domingo, anomenat ‘Pla Professional’, que permeté l’accés a l’Escola Normal de Barcelona, on va haver de cursar tres anys per obtenir el títol de Mestre d’Escola Primària.

 

Només arribar a Barcelona, es va fer soci de la ‘Colònia Eivissenca’ i de seguida va començar a participar en les diverses activitats que s’hi organitzaven, així com també es va integrar al ‘Grup de Comèdia de la Normal de Barcelona’. Però l’agitació política del moment i la malaltia del tifus que va contreure varen fer que hagués de tornar a Eivissa el 1935. Un any després i ja recuperat, va reprendre els seus estudis a Barcelona, on el sorprengué l’esclat de la Guerra Civil. Aquell mateix any, 1936, va ser nomenat mestre de l’Orfenat Ribes de Barcelona i, al cap de pocs mesos, va anar destinat com a mestre d’ensenyament primari al ‘Grup Escola de Sant Adrià del Besòs’. Poc després, va ser mobilitzat per l’allistament militar i fou destinat al Cos d’Intendència, on va prestar els seus serveis a la Pagadoria de la Capitania General de Barcelona fins a l’entrada dels nacionals a la ciutat.

 

Les seves vivències de la guerra són recollides en un Diari Íntim que comença l’11 octubre de 1937 i acaba el primer d’abril de 1939, quan es desplaçà a Menorca on havia mort el seu pare. Acabada la guerra, va treure la seua titulació de mestre i el 1943 fou destinat a l’escola de Sant Quirze de Besora, d'on va cessar el 1945, donat que va aprovar l’oposició a l’Escola Pere Vila, annexa a la Normal de Barcelona, a la qual tot seguit va ingressar, el 1946. Aquell mateix any, també va acabar els seus estudis a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. L’any 1961 va opositar a la càtedra de dibuix d’Escoles Universitàries de Magisteri, la qual va guanyar i va rebre per destinació l’Escola de Magisteri de Tarragona. Però, donat que aquell mateix any va superar l’oposició a càtedra d’institut, va demanar l’excedència i en concurs de trasllat prengué possessió de la plaça de catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, adjudicació que ocupà en 1962, fins  a la seva jubilació, l’any 1982. També fou nomenat director d’aquest institut el 1974, càrrec que exercí fins al 1979. Al mateix temps, va ser secretari de Protecció de Menors, de 1968 fins a 1978, i va col·laborar en la fundació de la guarderia infantil Pare Huix, per a nens necessitats.

 

Al llarg de la seua vida, ha compaginat les tasques de docència amb la pintura. El 1932 participà per primera vegada en una exposició a la Societat Cultural Ebusus, titulada “Artistas Noveles de Ibiza”, on curiosament i de forma singular presentà set caricatures. Ja des de 1940 fins a 1966, a més de presentar la seua obra a diverses exposicions individuals i col·lectives, també va participar de manera consecutiva a les exposicions que va organitzar aquesta societat amb motiu de les festes patronals d’Eivissa, a les quals va coincidir amb les diverses generacions de pintors eivissencs. Aquest període marca una evident evolució en la producció pictòrica de l’artista, que passa per la representació de retrats, paisatges i bodegons de tendència clarament impressionista en una etapa inicial que es pot qualificar con de formació i amb una certa influència del constructivisme de Giorgio de Chirico, fins a la construcció d’un estil propi de tendència postimpressionista que arriba a partir dels anys seixanta, on cada cop queda més definit en la recreació del tema del paisatge eivissenc i on les masses de volums, els jocs de llums i ombres i la construcció geomètrica de l’espai, van guanyant terreny a la representació naturalista. En un principi, va utilitzar la tècnica de l’encàustica (amb ceres foses) per a alguna de les seues obres, però ben aviat quedà definit l’oli com a tècnica clau de la seva producció.

 

El 1947, presentà la seua primera exposició individual a la Societat Cultural Ebusus d’Eivissa. Des d’aleshores, continuà participant en nombroses exposicions individuals i col·lectives a Eivissa, Palma de Mallorca, Barcelona, València, Madrid i Bilbao. A l’Eivissa dels anys seixanta, Ferrer Guasch va formar part del ‘Grup Puget’, que es va constituir a partir de l’exposició al Cercle de Belles Arts de Palma, l’any 1962, al costat dels pintors, també eivissencs, Vicent Calbet, Antonio Pomar y Antoni Marí Ribas “Portmany”. Com a grup, també presentaren les seues obres el 1964 a la Galeria El Corsario i, un any després, a la sala d’exposicions de la Caixa de Pensions d’Eivissa. A partir de l’any 1962, exposà de manera continuada al Cercle de Belles Arts de Palma, a La Pinacoteca de Barcelona des de l’any 1971, i a la Sala Cultura de “Sa Nostrad’Eivissa, des de l’any 1981. El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa li va dedicar una Mostra Antològica l’any 1982. La seua obra té una presència internacional, amb la participació en exposicions col·lectives de Vevey i Saint Saphorin (Suïssa), Constança (Alemanya) i Filadèlfia. El seu treball quedà definitivament obert al mercat internacional, amb un especial reconeixement de la crítica especialitzada i un important èxit de públic, a partir de la seva exposició amb motiu de la Setmana d’Eivissa i Formentera a l’Espanish National Tourist Office de Nova York el 1982, que el lligà per tres temprades a la Wally Findlay Galleries, una de les més prestigioses galeries dels Estats Units.

 

Al llarg dels anys, Ferrer Guasch ha estat capaç de crear un estil pictòric inconfusible, on el paisatge urbà eivissenc -els carrers i places de Dalt Vila i sa Penya, les cases pageses i les esglésies rurals- han monopolitzat el seu interès, amb una evident preocupació estructural i una sobrietat cromàtica i formal que defuig tota anècdota i referència documental. En un rigorós exercici de simplicitat, les composicions geomètriques dels espais ofereixen una interpretació de la natura on res és posat a l’atzar. L’autor aconsegueix formalitzar la impressió d’equilibri i serenitat a partir ‘una recerca constructiva de les llums i les ombres. El blanc, en totes les seves gradacions de color, omple l’espai pictòric i matisa els detalls, partint de la forma plàstica com a únic interès, en un compendi sincrètic de depuració.

 

Independentment de la seua carrera professional i artística, sota el pseudònimXeix” va publicar diversos articles d’esports a Diario de Ibiza del 1933 fins a després de la guerra. També, va pertànyer a l’equip de redacció del setmanari catòlic Excelsior, dels anys 1932 al 1935, al costat d’Enric Fajarnés Cardona, Salvador Tur Prats i Josep Serra Serra, sota la direcció de Narcís Tibau. La seua afecció als esports el portà a ocupar diversos càrrecs de responsabilitat a les illes. Com a membre del Reial Club Esportiu Espanyol de futbol des de 1929, tingué la possibilitat de portar jugadors a l’equip d’Eivissa, com Coll (1961) i Kubala (1962), entre d’altres. En els anys seixanta va ser delegat insular d’´Esports d’Eivissa i Formentera, pertanyent a la Junta Provincial d’Educació Física i Esports de Balears, encapçalada per J. A. Samaranch. Així mateix, va ser President del Club Nàutic d’Eivissa de 1969 a 1972, i fou homenatjat l’any 2000, arran del 75è aniversari d’aquest club. Al llarg de la seua longeva carrera com a pintor, ha rebut nombrosos reconeixements i ha estat guardonat amb el Premi de Paisatge Josep Masriera de l’Acadèmia Reial de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona (1952), el Premi Mallorca del Primer Certamen Nacional de Pintura de Paisatge i Costums de la  Diputació Provincial de Balears (1964), la medalla d’or del 23è Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma (1964), el Premi “Importante” de Diario de Ibiza, i l’encomienda de número de la Orden de Isabel la Catòlica (1999). La seua obra és present a multitud de fons artístics, entre els quals hi ha els de la Col·lecció Comte de Godó, la Col·lecció J.A. Samaranch i el Fons Artístic de la Caixa de Pensions de Barcelona.