2017 El Centenari del naixement de Ferrer Guasch
Taula rodona L’Eivissa de Ferrer Guasch
17 de novembre, a les 20:30 h
Biblioteca Municipal d’Eivissa (Can Ventosa)
Organitza: Ajuntament d’Eivissa
Ens acompanyen Miguel Ángel González, Nora Albert, Vicent Ferrer Barbany i Carles Fabregat com a moderador.
Miguel Ángel González és periodista i escriptor. El seu llibre Alquimia de la luz y elogio de la sombra (2004) recull la vida i l’obra del pintor Ferrer Guasch. Nora Albert és catedràtica de llengua i literatura catalanes, poeta, traductora i assagista. Autora dels poemes de “Calç i memòria” sobre quadres de Ferrer Guasch. Vicent Ferrer Barbany és fill del pintor i Carles Fabregat és escriptor, artista i gestor cultural.
Carles Fabregat planteja una sèrie de preguntes a les que responen els membres de la mesa i finalment, també, participa el públic. Aquí teniu algunes de les intervencions d'aquest acte:
Vicent Ferrer ens parla de la infantesa del pintor a Eivissa que, per circumstàncies familiars, la passa a casa del seu oncle. També de la duresa del temps de la guerra civil, que justament en el seu esclat el sorprèn tot sol a Barcelona. Amb tot, donava gràcies a aquesta solitud ja que si alguna cosa li passava, ningú depenia d’ell. L’esperit de superació i de tirar endavant l’acompanya tota la vida. Finalitza la guerra, acaba els estudis de magisteri, es casa, i treballa de valent per tal de tirar endavant els quatre fills. Així i tot, es llicència en Belles Arts i obté, amb molt sacrifici, la Càtedra de Dibuix, la qual cosa li permet retornar a Eivissa l’any 1962, després de 30 anys, i ocupar la plaça de catedràtic de Dibuix a l’Institut Santa Maria d’Eivissa. Això li facilita una situació econòmica i familiar estable, i es pot concentrar en la pintura. D'aquesta manera comença una etapa en que se sent molt feliç.
Miguel Angel González pren part dient que aquesta arribada a Eivissa, tot i que mai no havia perdut el contacte amb l’illa, suposa una evolució de la seva pintura. Ferrer Guasch busca interpretar la llum a través dels blancs i les ombres. Despulla els quadres i cerca allò que és més essencial i l’equilibri de formes i volums. Simplifica el màxim l’arquitectura eivissenca i elimina la figura humana. Si el comparem amb el pintor eivissenc Antoni Marí Ribas “Portmany”, mentre aquest busca l’anècdota , l’altre en fuig. Malgrat tot això, els seus quadres són càlids, la presència humana encara que no hi és, es percep. Hi ha finestres i portes entreobertes que ens conviden a entrar enmig d’unes llums difuminades ...
Nora Albert ens llegeix alguns haikus del seu llibre Calç i Memòria dedicats al pintor:
“Lluny d’aparences,
art i ofici destil·len
l’elixir dels blancs”
I també:
“Orfebre dels blancs
il·lumines les foscors
talment l’ànima”
Miguel Ángel González afegeix que Ferrer Guasch era ràpid en l’execució dels seus quadres, sobresortint el seu traç ferm i ràpid, i en canvi, era lent en la seva preparació i elaboració. Tenia un estil molt personal i molts l’han intentat imitar.
Vicent Ferrer ens diu que en un moment va evolucionar cap a l’abstracció mostrant cubs i transparències en una simplificació màxima, però que aquestes teles no es van entendre, pot ser es va avançar en el temps.
També es va destacar el seu vessant com a professor de dibuix. Sempre estimulava la imaginació i la creativitat dels alumnes. Fomentava la observació i deia que no és el mateix veure que mirar.Quant a la seva personalitat, semblava distant però en conèixer-lo és feia molt proper i gaudia molt explicant anècdotes. Per altra banda estimava immensament Eivissa i defensava els seus valors.
